El sistema de para-xocs del cotxe és una part integral de la carrosseria del cotxe i forma un sistema de protecció de quatre-nivells: panell exterior, capa d'amortiment, feix d'impacte i caixa d'absorció d'energia-. Els para-xocs moderns solen estar formats per un panell exterior, material d'amortiment, feix d'impacte i caixa-de absorció d'energia. El panell exterior està fet de plàstic de polipropilè PP, la capa d'amortiment és d'escuma de niu d'abella o una estructura d'absorció d'energia, el feix d'impacte està fet d'acer o aliatge d'alumini i la caixa d'absorció d'energia és un component metàl·lic plegable. Aquest sistema absorbeix l'energia d'impacte i protegeix els components del vehicle durant una col·lisió. Es pot recuperar automàticament després d'una col·lisió menor i dispersa la força d'impacte en una col·lisió severa per garantir l'espai de supervivència dels ocupants. El seu disseny també té una funció decorativa.
En col·lisions a -baixa velocitat, té un paper important en l'absorció d'energia i ha de complir els requisits de protecció dels vianants. Els materials dels para-xocs han evolucionat del metall al plàstic. El 1971, la National Highway Traffic Safety Administration (NHTSA) dels Estats Units va publicar la primera norma tècnica del món que regulava el disseny del para-xocs del cotxe. El 1976, sota el marc normatiu rellevant, les normes de para-xocs es van dividir en "Normes de la Fase I" i "Normes de la Fase II". El 1983, les regulacions dels para-xocs dels EUA es van relaxar encara més. Els para-xocs de plàstic poden reduir els costos de producció entre un 20% i un 30% en comparació amb els para-xocs metàl·lics.